Per explicar qui soc... potser he de començar per casa. Vaig créixer en una família molt unida.

El meu pare, Pau, sempre curiós i apassionat de la música. De tota la música. I la meva mare, Tona, enamorada del cinema. Sobretot els musicals. Amb ella vaig veure Cantant sota la pluja... gairebé un centenar de vegades. I cada vegada que la reposaven als cinemes, tornar-la a veure era una festa. Ara em fa somriure pensar en aquella casualitat.

Perquè aquella pel·lícula parlava del pas del cinema mut al sonor... i d'una actriu la veu de la qual necessitava ser doblada. Sense saber-ho, potser el cinema ja estava deixant un petit senyal en el meu camí.

De petita vaig fer una mica de tot: teatre, escacs, natació sincronitzada... Fins que vaig començar a triar jo. El ball contemporani. L'expressió corporal. I, al voltant dels quinze anys, el teatre.

I va ser precisament el teatre el que em va portar, per curiositat, al doblatge. Després va arribar un cop de sort. Vaig poder assistir durant més de quatre anys com a oient a sessions d'enregistrament en un estudi de Barcelona. No havia de fer res. Només escoltar. Observar. I aprendre dels millors.

Fins que un dia va arribar El Senyor de les Mosques. I el director que em va permetre fer sala amb ell durant aquests quatre anys, em va donar un personatge infantil. I llavors ho vaig descobrir. Allò era el que volia fer.

Després van arribar Polzeta, la filla gran de La senyora Doubtfire... I poc després, Son Gohan, de Bola de Drac Z. Son Gohan sempre serà “el meu nen”. En aquell moment ningú podia imaginar la repercussió que tindria aquella sèrie, ni que tants anys després continuaria sent un referent per a diverses generacions a Catalunya. Continua sent un personatge molt especial per a mi.

Però quan alguna cosa m'interessa... necessito continuar explorant-la. I va aparèixer un altre somni. Nova York.

Vaig estudiar al Gately Poole Acting Studio i durant dos anys vaig tenir el privilegi d'assistir regularment a l'Actors Studio. En tornar em va costar recuperar el meu lloc en la roda del doblatge. Però alguns directors van notar que alguna cosa havia canviat en la meva interpretació.

A poc a poc van anar arribant nous personatges, noves actrius... Scarlett Johansson, Kerry Washington, Mélanie Laurent... Animació. Anime. Videojocs. Cinema. Televisió. Curtmetratges. I també publicitat.

Tot i que la publicitat va arribar, una altra vegada, per casualitat. Després de doblar a Scarlett Johansson a Lost in Translation, un estudi de publicitat em va trucar. Volien saber si podien presentar-me a un càsting. Em van presentar. Em van seleccionar. I aquella veu que havia començat darrere de personatges va començar també a formar part de la comunicació de grans marques.

I aquí torna a aparèixer Scarlett Johansson. Perquè molts anys després, el 2020, vaig rebre el Premi Retake a Millor Actriu de Doblatge en Cinema per la interpretació del personatge de Scarlett Johansson a Històries d'un matrimoni. Una bonica coincidència. Una mateixa actriu. Una mateixa veu. I dos moments molt diferents de la meva trajectòria. Primer, una pel·lícula que, sense buscar-ho, em va obrir una porta cap a la publicitat. Anys després, un reconeixement per tornar a posar-li veu.

I hi ha experiències que, per especials, es queden per sempre.

Vaig ser la primera dona a llegir públicament El Monte de las Ánimas, de Gustavo Adolfo Bécquer, en l'acte central del Festival de las Ánimas de Sòria. Fins aleshores, aquesta lectura havia estat en mans d'algunes de les grans figures masculines del doblatge del nostre país. Anys després vaig participar també en la primera lectura dramatitzada a tres veus.

He posat veu a històries literàries, he fet els meus primers passos en direcció i he compartit el que he après en MasterClasses. I des dels inicis de laSexta soc la seva veu femenina corporativa. Avui segueixo buscant nous reptes.

Els audiollibres m'han portat a interpretar històries completes, donant vida tant als seus personatges com a la seva narració. I segueixo observant amb curiositat com la Intel·ligència Artificial està transformant la nostra professió i com adaptar-me per coexistir harmoniosament.

Fora de la feina... aquesta curiositat també forma part de mi. Els animals, especialment els gats. La natura. Els bonsais.
Viatjar. Descobrir altres cultures. Mirar cap a l'univers... I preguntar-me per tot allò que encara no coneixem.

I la música. La música segueix sent essencial per a mi. La porto amb mi des de petita i encara avui la necessito quan treballo un text. De vegades una música m'ajuda a trobar alguna cosa que les paraules, per si soles, encara no m'han explicat. I potser per això, després de tants anys, segueixo fent alguna cosa que vaig aprendre molt abans de tenir un micròfon al davant.